A punt d’arribar a l’any d’edat, la “Panda” està gairebé ensinistrada per a la obediència més bàsica gràcies a la Roser. Un Border Collie és un feix de nervis però ja sabíem on ens ficàvem quan vam decidir que formés part de la família. Després d’innombrables destrosses de testos i escampeig de terra per tota la terrassa, trencar peces de roba i cantells de sofà, furgar nombroses vegades al cubell de les escombraries, rampinyar menjar de la taula, persecucions descontrolades i incontrolables d’ocells al camp, saltar esbojarradament sobre la gent que es trobava pel camí i estirades impetuoses de corretja vam pensar que el millor que podíem fer era demanar ajut a un professional de l’ensinistrament.

La Neula forma part de la nostra família des del gener del 2011, i des d’un inici teníem clar que els Border Collies eren una raça especial i necessitàvem ajuda per aprendre a ensinistrar-la.
Lladruc i la Roser, ens han ajudat en vàries ocasions. La Neula sempre ha estat un gossa amb molta por als sorolls, gairebé pànic, i després d’un Sant Joan l’assumpte encara es va agreujar. La Roser ens va ajudar a tractar-la i després d’un temps vam aconseguir tornar a passejar amb normalitat.

Diuen que els Golden Retriever són molt tranquils, però els primers mesos de la Xula van ser força terribles. Tant, que vam buscar a Internet consells per educar el cadell i vam imprimir i deixar penjat a la nevera un decàleg de consells que havien escrit els de Lladruc al seu blog. Ens va anar molt bé! Finalment vam trucar-los i la Roser ens va ajudar a millorar l'obediència de la Xula i, més endavant, la relació amb altres gossos. Ara, quan marxem, estem molt tranquils de deixar-la a Lladruc, s'ho passa de conya i torna ben cansada! :)

Després d'un magnific record i molta nostalgia despres de 12 anys al costat de la BOIRA, una gossa Labrador amb la que tenia un vincle super especial i que amb una sola mirada ens enteníem, vaig decidir adquirir un Labrador cadell.