Amb la Shanti hem fet un parell de cursets amb Lladruc, un d'obediència i un de clicker.
Va ser genial treballar amb la Roser, ja que la Shanti va aprendre molt i s'ho va passar molt bé "treballant" amb ella, o més ben dit, jugant, perquè per ella era més un joc que un treball. En poc temps vam fer molts progressos i el tracte va ser d'allò mès agradable. El tracte que te la Roser amb els gossos i els propietaris és magnífic. Tambè vam quedar amb ella per fer una sessió de jocs a l'interior, per aquells dies en que no es pot sortir i convé gastar una mica d'energia, i la veritat és que ens va anar la mar de bé i ens va ensenyar algunes activitats per passar l'estona.

Durant molts anys vam viure amb la Nuca, una Bòxer fantàstica que tenia enamorat a tothom.
Quan es va morir, el nostre fill va regalar-nos la Laika, una creuada de Bòxer d'un any que va adoptar de la gossera de Tossa. La Laika sempre ha estat una gossa molt carinyosa però fa poc va començar a mostrar-se una mica agressiva i patíem, sobretot, pel nostre nét de tan sols setze mesos.

Quan vàrem decidir adoptar un gos vaig començar a buscar informació de les necessitats que tenien, ja que mai abans n'havia tingut i volia saber què hauria de disposar per mantenir una bona convivència amb el nou membre de la família.

Tsuki era una diablilla cuando entró en nuestras vidas, seguramente debido a su naturaleza de perro primitivo (Spitz), pero también a su ascendencia vasco-nipona. De hecho le pusimos el sobrenombre de Shinshuu no chiisai akuma (信州の小さい悪魔), “la pequeña diablilla de shinshuu” (la actual prefactura de Nagano). Podéis conocerla mejor en nuestra web www.otsukisamagou.com.